Sembla que en la nostra
vida no n'hi temps per res, sempre anem amb presa sense tenir temps
per llegir, per això he volgut deixar-vos aquest poema, perquè
pugueu descansar i reflexionar.
Aquest poema és de
Azucena Sunçais, una artista innata, no només alhora d'escriure
sinó també per ballar. Va escriure aquest poema en un moment de la
seva vida en el qual no se sentia físicament molt bé, ja que com
quasi totes les dones tenim moments de flaquesa amb el seu físic i
volia deixar clar que no tots és el físic que n'hi ha més enllà
i que si volem una cosa no ens tenim que parar i deixar-ho tot
perquè no et sents bonica.
El poema és el seguent i es titula Tú:
En
una sola palabra
¡Tú!
Con
tantas idas y venidas.
Encontrar
el equilibrio.
Tu
mi niña.
Tu
mi niña eres grande y llegaras lejos.
Lo
que buscas,
déjalo,
deja de buscar,
porqué
está en ti.
Mírate
y lo verás.
Dime,
¿lo ves?
A
que es grande, bonito, luminoso, tranquilo.
¿Ves
como puedes?
No
hay nada de qué preocuparse.
¡Tú,
Detente!
¡Mírate!
y
goza de lo que ves,
todo
cuanto buscas está en ti.
Aunque
no te lo creas, eres tú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario