Glog

Per qui no ho sapigui el blog és una eina multimedia que ens permet generar una mena de collage o mural digital per publicar en Internet. Veiu un exemple d'un glog que he realitzat.
   

Os animo a que ho proveu per fer presentacions ..., ja que és una manera molt divertida i original. 
Os facilito el link de la pàgina perquè pogueu começar.
Glogster educatiu 

L'importancia de comunicar-se

Comunicar-se ja sigui escribint o oralment et dona unes qualitats molt importants com per exemple:

• Tenir una concepció del mon
• Tenir un pensament abstracte
• Tenir un procés de pensament
• Tenir memòria lingüístca .....

Però no només ens dona això ens dona molt més, quan comuniquem el que volem expressar, nosaltre podem coneixer-nos molt més i coneixer als demés. 
Quan ens comuniquem hi ha diversos factor, els quals donen sentit al comunicat, aquests són:

1. Construir frases curtes i senzilles, en les quals es substitueix les frases negatives i passives en frases positives i actives.
2. Utilitzar un ordre gramatical lògic, és a dir, que les frases han de portar subjecte, verb i predicat.
3. El llenguatge oral té que ser precís, és a dir, donar dades i contar casos històrics, ja que cobra credibilitat el discurs, perquè la gent com a norma general entén una idea i la recorden amb més facilitat amb exemples i amb fets corroborats.
4. Utilitzar algunes figures retòriques que es poden utilitzar en l’exemplificació serien: la comparació (són comparacions entre dues coses diferents), la paràbola o l’anècdota (són comparacions entre dues coses, però amb una estructura narrativa) i la citació i el refrany (són frases breus, dites per gent famosa).
5. El llenguatge oral té que ser breu, perquè si no el públic s’avorreix, a més a més que tenen pressa i volen que l’orador vagi alo gra.

  -->

Més que una cançó

La música en si mateixa és molt important per la evolució del infant, no només intel·lectualment sinó emocionalment, en la seva psicomotricidad i molt més. Ara os mostraré una cançó que és molt útil per donar a classe als infants, perquè és pot fer una dança incorporda.

Ton pare no té nas

 
Ton pare no té nas,
ton pare no te nas
ta mare és xata,
i es teu germà petit,
i es teu germà petit
el té de rata.
Ton pare s¡ha perdut,
ta mare el cerca,
i es teu germà petit
seu a la fresca.
Ton pare fa es dinar,
ta mare escura
i es teu germà petit
talla verdura.
Ton Pare és capellà,
ta mare és monja
i es teu germà petit
serà canonge.

Tècniques per superar els nervis

Tots ens posem nerviós ja sigui per fer un examen, donar bona impressió o fins i tot per parlar en públic. Hi ha un mite social, el qual el diu que hi ha gent que sap parlar innatament i d’uns altres que no; però això no és només que una justificació, ja que s’ha provat que amb esforç i constància es pot aconseguir qualsevol cosa.

Encara que costi superar el nervis es pot fer amb les següents tècniques:

Encara que siguem conscients dels nostres nervis, el públic no se n’adonen.

1. Una bona manera de controlar els nervis és desdramatitzar els discurs.
2. Si tens preparat un guio, estàs més tranquil ja que sap amb tota la seguretat de que no et quedares en blanc, però si un et quedes en blanc, hi ha diferents opcions: pots dir-ho, fer una pregunta al públic, resumir darrera del que s’ha dit, aquestes últimes serveixen per donar més temps per tranquil·litzar-se i recordar es que es té que dir a continuació, etc, ...
3. Tens que saber que quantes més vegades practiquis millor ho faràs, encara que les primeres vagades no siguin el millor discursos.
4. Per estar més tranquil mentres es fan les exposicions es poden fer uns passos, veure aigua, parlar poc a poc al començament, somriure, buscar contacte visual ...

Però una pregunta molt freqüent és quan saben que ho fem be, és a dir que  som unes bones comunicadores, encara que no tinguem nervis alhora de parar davant d'un públic, dons:

1. Sabes fer una síntesis oral d’un tema qualsevol.
2. Defenses alguna cosa trobant arguments.
3. Sabes persuadir, comprar, vendre i negociar utilitzant les tècniques bàsiques.
4. Saps diferenciar quina és l’ informació important i quina no.
5. Parles amb precisió i brevetat.
6. Fas una presentació de deu minuts ben raonada.
7. Trobar solucions creatives als problemes, localitzar el costat positiu de les coses ...

Conceptualización de la naturaleza de aprendizaje

Partiendo de la clasificación de Benamin Bloom de las habilidades cognitivas, (Taxonomia de Bloom), he hecho la diferente clasificación de las herramientas y recursos TIC que he ido comentando a lo largo del blog.
Estos recursos estan clasificados según la habilidad cognitiva que desarrolla cada herramienta, que puede ser : Recordar, Comprender, Aplicar, Analizar, Evaluar y Crear.

¿Estais deacuerdo con la clasificación?, si me he olvidado de alguna herramienta, o vosotros creis que no se clasificarían así, os animo a que lo comentéis y lo podamos discutir.

El discurs

Per a que no ho sapigue el discurs és un dels objectius per voler parlar be, ja que al fer un discurs volem persuadir, entretenir,convèncer i informar d’una cosa o d’un fet. 

Els principals objectius d'un discurs es poden obtendre a partir de les següents preguntes:

• Per què faig aquesta exposició?
• Per què me l’han demanat a mi?
• Que n’espero aconseguir?
• Com puc fer que resulti interessant?
• Quins coneixements té el públic sobre el tema?

Quan fas un discurs tents que tenir en compte i molta cura amb el guio, el públic i el teu llenguatge corporal. 

Però no podem oblidar un que encara no sigui tant important et permeten remarcar unes paraules o conceptes determinats i

són molt útils per l’estadística (forma de presentació de dades). Quan el comunicador presenta aquest gràfics, de forma lent per que pugui ser assimilada per les persones, en els mitjans ho té que representar o interpretar per que pugui manipular-lo i fer-ho servir de la millor manera possible.

Ordenadores y aprendizaje

En este post hablaremos de como influyen los ordenadores en el aprendizaje y que roles adoptan el ordenador y el estudiante.
Ordenadores y Aprendizaje
En la tabla podéis ver que no he encontrado ningún ejemplo de software de construcción, así que si vosotros sabéis alguno os animo a que lo compartáis.

El meu poema

Sembla que en la nostra vida no n'hi temps per res, sempre anem amb presa sense tenir temps per llegir, per això he volgut deixar-vos aquest poema, perquè pugueu descansar i reflexionar.

Aquest poema és de Azucena Sunçais, una artista innata, no només alhora d'escriure sinó també per ballar. Va escriure aquest poema en un moment de la seva vida en el qual no se sentia físicament molt bé, ja que com quasi totes les dones tenim moments de flaquesa amb el seu físic i volia deixar clar que no tots és el físic que n'hi ha més enllà i que si volem una cosa no ens tenim que parar i deixar-ho tot perquè no et sents bonica.

El poema és el seguent i es titula Tú:

  En una sola palabra

¡Tú!

Con tantas idas y venidas.

Encontrar el equilibrio.

Tu mi niña.

Tu mi niña eres grande y llegaras lejos.

Lo que buscas,

déjalo, deja de buscar,

porqué está en ti.

Mírate y lo verás.

Dime, ¿lo ves?

A que es grande, bonito, luminoso, tranquilo.

¿Ves como puedes?

No hay nada de qué preocuparse.

¡Tú, Detente!

¡Mírate!

y goza de lo que ves,

todo cuanto buscas está en ti.

Aunque no te lo creas, eres tú.

LES ROSSES SÓN XIMPLES?

Mireu aquesta presentació i digueu-me que en penseu vosaltres.
Animeu-vos a comentar!

La lactancia materna

He volgut fer una reflexió sobre la lactancia materna a partir d'un article que vaig trobra a la revista In-fan-cia. 

L’article s'anomena: “Lactancia materna prolongada: ¿tiene inconvenientes? 

L'OMS recomana que la lactància materna ha de durar com a mínim els primers 6 mesos de vida, incloent seguidament aliments complementaris fins als dos anys, ja que consideren que malgrat introduir aliments sòlids a la dieta del nen gradualment, en el primer any de vida el nen la seva font principal de nutrició és la llet materna, mentre que en el segon serà un complement.
(Les principals raons per iniciar el deslleti són: l'aparició de dents o d'un altre beu, la incorporació al treball de la mare, el començament de l'activitat independent del nen o l'entrada del nen a l'escola).
Malgrat els grans avanços científics no poden dir que la lactància materna perllongada tingui algun efecte negatiu sobre el nen, principalment perquè no existeix tal cosa. La lactància materna perllongada no solament protegeix al nen de múltiples malalties, si no que afavoreix el creixement i desenvolupament nutricional, immunològic, psicològic, social, econòmic i ambiental “d'aquests petits”.
Molts estudis han demostrat que la llet materna redueix la possibilitat de tenir malalties cardiovasculars així com l'obesitat, també no afavoreix l'aparició de diabetis de tipus 1.
A pesar que aquest acte no estigui acceptat per la societat d'avui dia, realment han demostrat que això afavoreix al nen, no solament físicament si no psicològicament, ja que fa que el nen se senti més segur amb si mateix, més volgut i arriba a crear uns llaços amb les mares que ens sorprendria. Per tot això intenten a partir de campanyes, afavorir la lactància materna perllongada i sortir d'aquest convencionalismes, perquè les mares se sentis més segures i no siguin excloses socialment.

Procés de treball

Quan és fa els treball tenim que tenir en compte un mon de coses, com per exemple quan fem un treball de plàstica, és ha dir una obra artística, tenim que tenir en compte:

El tema: És important observar l’entorn i veure que es pot sacar profit des d’un punt dels sentiments i que pot ser interessant per l’alumna, i d’aquest manera els nens podem desenvolupar la seva imaginació, encara que el tema estigui proposat per la mestra, i aprenen molt més rapit.
La imaginació de formes: Tenint en compte el tema, el lloc, els referents..., l’obra pot ser abstracta o figurat. El professor pot ajudar donant diferents imatges, però ha de ser l’alumna qui tingui clar com vol expressar el tema.
L’elaboració de l’obra: El més important de tot és que els infants experimentin, tocant els materials, abans de començar l’obra en si mateixa, ja que d’aquesta manera poden veure el treball de diferents punts de vista i no quedar-se trencat en una mateixa idea del principi, serà com una sorpresa per ells.
Si el mestre dona eines, diu quines són les tècniques, com es pot manipular, donar-li unes imatges, estimulen als nens d’una manera molt profitosa.  
La composició: En l’obra té que estar relacionat el que es vol expressar amb el que s’expressa, hi ha que unir les part per crear en una unitat expressiva. Cal estar atent en el diferents canvis pel que passa l’obro, ja sigui els efectes expressius o les emocions.